GEDE a la Prenyada

De totes les vies que guanyen el cim de la Prenyada la GEDE és potser la més senzilla. El primer llarg, obert a cop d’expansió i que actualment es fa bé en lliure, va a buscar una bona balma a l’ombra de la bola que dóna nom a l’agulla. La segona tirada esquiva intel·ligentment l’extraplom i busca el punt més dèbil per enllaçar amb el darrer tram de la popular Gómez-Xamet.

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Un cop al refu passem per darrera i de seguida ens desviem per un corriol a mà dreta que mena  al coll entre la Prenyada i la Roca d’en Barberà; el remuntem i tot just al capdamunt comença la via.

La Via

El primer llarg es pot apurar completament en lliure amb una dificultat de 6a+. La via s’inicia amb uns metres absolutament verticals rematats per un llavi, on es troba el pas clau. Un cop superat aquest l’escalada esdevé més relaxada fins a la reunió, que es fa a una balma evident.

El segon llarg és un pronunciat flanc a esquerres per esquivar la bola. Des de la segona reunió veurem un espit que hem d’ignorar.Marxem cap a l’esquerra fins que trobem el pas més senzill (en aquest punt podem escapar-nos per la canal). Continuem remuntant la bola per terreny senzill fins arribar a la reunió de la Gómez-Xalmet i d’allà al cim.

Descens:

Ràpel fins a la canal. Continuem cap al sud anant a buscar el coll entre la Prenyada i la Roca d’en Barberà.

El que més m’ha agradat:

• Primer llarg bonic, amb dos versions.
• Potser la via més fàcil per guanyar la Prenyada.
• Bona per combinar-la amb l’Hispano-Suècia de la Roca d’en Barberà.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya